L’altre punt de l’avaluació definida en la
proposta metodològica era la entrevista amb altres subjectes implicats:
vetlladors, família, altres professionals. Es vol valorar la meva feina
realitzada en el projecte.
El feedback que tinc és molt positiu des de
dues vessants:
Per un costat tinc sensació d’agraïment per
part de tots els subjectes implicats, no hem d’oblidar que qualsevol recurs
personal que permeti millorar l’atenció, aprofundir en els processos educatius o
col·laborar en les tasques quotidianes del centre sempre resulta benvingut.
Per un altre costat, i directament relacionat
amb la meva intervenció, penso que si be no ha estat efectiu en la seva
totalitat l’acció feta, si que hem obert el camí a noves eines de comunicació
amb el nen (LSC – LSE) que complementen les que ja es feien servir.
La valoració global del projecte queda difuminada
en l’activitat diària del centre i costa veure els resultats diferencials. A
mes a mes, dir que amb nens amb TEA els resultats no són espectacularment
visibles, i no es fins un cert temps que no es pot assegurar l’efectivitat del
treball.
Crec que la part mes positiva de les tècniques
emprades ha estat l’ús de LSC com reforç de la comunicació parlada. Aquest mètode
es aplicable a l’altra nena amb retard mental sever o a qualsevol nen que
presenti alteracions comunicatives. El treball fet amb pictogrames el que fa es
reafirmar la conveniència de l’ús de la imatge amb un context el mes estructurat
i estable possible.
La part final de l'avaluació consisteix en la memòria del Pràcticum que es presentarà properament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada