ADAPTACIÓ

L’objectiu d’aquesta primera fase es el coneixement del nen, i que ens inclogui dintre del seu ambient habitual. Al nen el conec des de l’any anterior, en tot cas i tenint en conta que ha hagut les vacances d’estiu, crec necessari tornar a fer un període d’adaptació sobre tot perquè vaig a fer una actuació molt localitzada en aquest nen.

Dir que durant el període de pràctiques anterior em va costar casi un mes (unes 30 hores) aconseguir un cert reconeixement per part del nen. Quan hi era amb ell m’ignorava o be feia conductes disruptives per tant costava molt fer qualsevol activitat. Per aquesta raó vaig preveure que després de les vacances caldria un període de temps per tornar a fixar les rutines de treball. Afortunadament em vaig sorprendre i des de el primer dia es va mostrar molt col·laboratiu en totes les tasques que hem realitzat junts. Vam repetir exercicis que feien habitualment el semestre anterior i ràpidament hem aconseguit un raonable nivell de consecució de les tasques.

Les tasques que s’han realitzat han estat:

Dintre de l’aula ordinària s’han treballat amb gomets conceptes matemàtics de quantitat (un, dos i tres) i s’ha treballat el fet d’escriure i reconeixement de lletres (les  del seu nom). També s’ha prestat especial atenció a les conductes de relació amb els altres companys.

A l’aula de suport sobre tot es treballa la motricitat fina, el reconeixement de textures i les conductes agressives.           

A la resta d’instal·lacions del centre (vestuaris, gimnàs, pati, etc) s’han treballat conceptes lligats a l’autonomia del nen (vestir-se i desvestir-se, recollir, caminar sense córrer, etc).

Per tant considero que el període d’adaptació es pot donar per finalitzat i que el nen és receptiu a les meves accions.