He estat en nombroses actuacions dels
diferents components de l’equip psicopedagògic en els diferents cicles que hi
ha a l’escola. Per exemple a infantil vaig estar amb un nen al que ensenyaven a
controlar l’agressivitat, em primària vaig estar en una resolució de conflicte
entre alumnes i en secundària en el desenvolupament de comprensió lectora.
En totes elles, a banda de les meves
sensacions u opinions, el que mes m’ha costat fer ha estat no parlar i no
intervenir. No es que trobés que els professionals o fessin, sinó que sempre se
m’acudien coses a fer o a dir.
És una gran temptació el participar en les
actuacions, però crec que és obligatori el mantenir l’actitud observadora i, en
tot cas, parlar abans de la intervenció la conveniència o no de la participació
amb el professional encarregat. Crec que és obligació de l’observador (sobre
tot si és inexpert) el no intervenir en el procés observat a menys que sigui requerit. És primordial
deixar als professionals fer la seva feina sense que s’hagin de preocupar d’interrupcions.
Aquest comentari pot semblar molt obvi, però
hi ha moltes formes de participar, una mirada fora de lloc, un somriure davant
una gracieta o qualsevol tipus de comunicació no verbal pot suposar desfer la
feina del professional. Per això el meu
comentari de la dificultat que m’està comportant no nomes mantenir-me callat,
sinó de no interferir amb qualsevol tipus de comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada