ATENCIÓ A LES NEE. CONCLUSIÓNS

En el que podríem anomenar la segona part de les meves pràctiques m’he centrat en el cas d’un nen de 8 anys amb NEE, en concret amb un trastorn de l’espectre autista.

El meu objectiu principal era conèixer el mes a fons possible al nen, el seu trastorn i el seu tractament dintre del centre escolar com pas necessari per a fer una actuació a posteriori.

El coneixement del nen ha estat fruit de la labor del dia a dia amb ell, tenint una interacció directa que ha passat per diferents moments: en un primer moment es conèixer-nos mútuament i establir el límits de treball, en un segon moment establir i fer les rutines de treball per realitzar les diferents tasques dissenyades. En aquest sentit penso que després de les sessions realitzades (a vegades sol amb el nen, a vegades amb altres professionals) he assolit un coneixement suficient del nen per poder plantejar una actuació a desenvolupar el proper semestre.

El coneixement del trastorn autista ha vingut donat per l’abundant material existent i per la informació aportada des del centre. Tant en Internet com en material publicat es tracten les característiques d’aquest trastorn que he pogut contrastar i aplicar amb la realitat que m’he trobat. Si hagués de definir en una línea la forma d’actuació sense entrar en detall diria que es tracta de fer  repetició de les tasques per aconseguir anticipació en el seu desenvolupament acomodant el ritme de treball a les necessitats del nen.

L’altre punt objecte d’atenció especial ha estat la forma com es comporta una escola inclusiva amb nens amb marcades dificultats d’aprenentatge, comunicació i socialització. He vist com es coordina, dissenyen i realitzen les diferents activitats del centre donant cabuda als nens amb NEE, com es busca i s’obté la necessària col·laboració familiar, com dona fruit la col·laboració entre diferents professionals, i sobre tot, com és a partir de la dedicació dels professionals quan es fa realment possible l’educació inclusiva.

Per tot el que he exposat anteriorment que crec que he assolit el meu objectiu que bàsicament es tractava de preparar el terreny per fer la segona part del practicum i tenir les bases per dissenyar i fer l’actuació.

La valoració ha estat positiva en les tres besants. En primer lloc per l’aprenentatge que he fet dels trastorn de l’espectre autista en la documentació revisada i que, com he dit, he pogut veure una aplicació directa. En segon lloc em sento en deute amb el nen, penso que ell m’ha aportat molt més del que m’esperava i del que jo li pugui aportar. I en tercer lloc, tinc una sensació agredolça respecte al tractament d’escola inclusiva, per un costat ha estat un plaer veure funcionar aquest centre i a aquestos professionals, però, per un altre costat m’ha quedat la sensació que la integració d’aquest tipus d’alumnat ha d’anar lligada als mitjans del centre i a la dedicació de les persones que treballen en ell. Això vol dir que no tots els nens tindran les mateixes oportunitats per molt que la llei ho contempli.