Un element de treball
bàsic amb el nen autista és la comunicació. El autista es comunica millor per mitjà
d'imatges que de paraules sent millor ensenyar-li una foto o un dibuix.
La conversa pot esdevenir
un soroll de fons, on només troba sentit a paraules soltes. Convé reduir aquest
soroll de fons: utilitzar poques paraules, repetir les vegades que calgui,
parlar a poc a poc, en veu baixa.
Es tracta d'eliminar tot
el que és accessori perquè es pugui concentrar en l'important.
A l’hora de treballar amb
en M, s’intenta sempre fer referències als seus PEC’s. A l’hora de demanar que
faci alguna cosa es busca el PEC corresponent a l’activitat se li mostra, se li
deixa a la vista i es diu l’acció/activitat del PEC amb les mínimes paraules
possibles i vocalitzant bé.
En M no fa servir gaire els
PEC per comunicar-se, l’he vist demanar aigua, o fer servir la tablet, donar
alguna fotografia d’alguna persona (pare, mare, professors). Una de les tasques
que es volen desenvolupar al centre es augmentar el nivell de comunicació amb
el nen mitjançant aquest recurs.
La nostra companya Carol Fernández
Mur ha fet una molt bona descripció del sistema de PEC al seu blog http://www.karolfmu.blogspot.com.es/search/label/treball%20amb%20PECS. (10/11/2013 aquesta pàgina ha deixat de estar operativa, una pàgina que conté informació i links a altres pàgines pot ser:
http://esperanzaparaelautismo.blogspot.com.es/2010/06/que-es-pecs-el-sistema-de-comunicacion.html). Per això només comentar que el sistema de comunicació per intercanvi d'imatges (PECS) va ser desenvolupat el 1985 per Lori Frost i Andrew Bondy, com un paquet d'entrenament únic, augmentatiu i alternatiu que ensenya als nens i adults amb autisme o amb altres deficiències comunicatives a iniciar-se en la comunicació.
http://esperanzaparaelautismo.blogspot.com.es/2010/06/que-es-pecs-el-sistema-de-comunicacion.html). Per això només comentar que el sistema de comunicació per intercanvi d'imatges (PECS) va ser desenvolupat el 1985 per Lori Frost i Andrew Bondy, com un paquet d'entrenament únic, augmentatiu i alternatiu que ensenya als nens i adults amb autisme o amb altres deficiències comunicatives a iniciar-se en la comunicació.
Va ser creat per
educadors pensant en les famílies, centres d’educació especial i residències que
treballaven amb aquest tipus de població. Això fa que estigui preparat per ser
utilitzat en una gran varietat de contextos i situacions.
Hola Carlos, doncs tens raó com a técnica de llenguatge, estan obtenint uns bons resultats amb els alumnes d'autisme, per això vaig decidir dedicar una etiqueta del meu blog a aquest sistema de comunicació... M'ha fet il.lusió veure que algú altre també havia pogut coneix-se'l en el seu centre de practiques, i també així podem observar que no en tots els alumnes s'aconsegueixen els mateixos resultats..no obstant, és una llàstima que no hi estem més temps, perquè els resultats, són lents, però es produeixen canvis..i al darrere hi ha una intencionalitat, de comunicació, essentun dels objectius més importants i positius per alumnes amb aquest perfil.
ResponEliminaSalutacions!
Estic d'acord amb tu, en tot cas dir que des de que hi soc al centre he vist un lent però apreciable avanç en aquest nen, hem incorporat un parell de pictogrames en la seva comunicació, i sobre tot a fer servir els que coneix quan vol alguna cosa (tablet, jugar, ordinador, aigua).
ResponElimina