Hi ha molta informació i treball sobre autisme, a
banda de multitud de publicacions en Internet hi ha moltes webs monogràfiques
sobre aquest tema. Per tal de fer un breu apunt recupero les principals
característiques per tal de emmarcar aquest trastorn:
L'any 1943 Leo Kanner va ser qui va definir
l'autisme, i a partir d'ell ha rebut diferents definicions. Aquest trastorn
generalitzat del desenvolupament és caracteritza per la presència d'un trastorn
de la comunicació i de la interacció amb els altres. Conjuntament és pot
observar interès desmesurat per objectes durs, evitació del contacte
afectiu o una total indeferenciació, i la presència d'un joc peculiar
reiteratiu i estereotipat.
L'autisme infantil és dona abans dels 30 mesos, i
el desenvolupament alterat s'ha de donar en una de les tres àrees :
a) Alteració
en el llenguatge com a comunicació social,
L'alteració comunicativa
es manifesta per un retard o absència total de desenvolupament del llenguatge,
sense cap intent compensatori de comunicació. Tan sols si es necessari
agafen la mà de l'adult perquè li doni el que desitja.
Manca d'intercanvi de
respostes amb un altre, El bebè autista no respon a la veu humana, ni
adopta postures anticipades per tal de que sigui agafat per l'adult
Utilització repetida i
estereotipada del llenguatge amb alteracions de to, ritme, ecologies, manca
d'expressions emocionals, fracàs conversacions. Ús del "tu"
enlloc del "jo".
Absència de joc simbòlic
espontani
b) Alteració
en el desenvolupament de vincles socials selectius o interacció social
recíproca
Utilització inadequada
del contacte visual, de l'expressió facial, la postura corporal i dels gestos
per la interacció social. El somriure correspon a una resposta a un
estímul físic que a una de tipus social.
Manca de relació amb els
companys, que implica no compartir activitats, ni emocions, ni interessos
comuns.
No hi ha reciprocitat
socio-emocional. Fa unes respostes inapropiades enfront a les emocions dels
demés o en comportaments socials
c) Formes
estereotipades i restrictives en els interessos, en el joc i en l'activitat en
general
Comportament
estereotipat, reiteratiu i restrictiu en aspectes no normalitzats (necessitat
contacte d'un objecte dur : un cargol, ...)
Manierismes motors
estereotipats i repetitius ( picar de mans, moviment del cos)
Realització de caràcter
compulsiu de rutines o actes rituals mancats de propòsit aparent
Trets
característics en l'aprenentatge
Les deficiències cognitives de l'autista no són de
caràcter global sinó de diverses funcions cognitives.
·
Dèficits en l'abstracció,
seqüenciació i comprensió de regles
·
Dificultats en la comprensió del
llenguatge parlat i en l'ús del gest, és a dir, dificultats per adquirir les
regles fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.
·
Dificultats en la transferència
d'un estímul sensorial a un altre o d'entendre un estímul multisensorial
·
Dificultats en la seqüenciació
temporal
·
Dificultats per entendre les seves
conductes i les de l'entorn
Les respostes al què volem ensenyar i el com
ensenyar són les respostes que cal contestar davant de qualsevol alumne
autista, degut als dèficits cognitius que pot presentar i a la manca de
comunicació que els caracteritza. Per la qual cosa cal tenir present:
·
Tenen molt desfàs en les àrees que
han de relacionar, a vegades sembla que saben fer unes determinades coses en
uns determinats ambients
·
Poca resistència a la frustració
amb la necessitat d'estímuls i incentius no habituals (música, menjar,).
Ells no s'enfronten a una dificultat, prefereixen deixar-ho estar.
·
Necessita un adult de referència
dintre del marc escolar, que li permeti afiançar-se en els processos de
comunicació
·
Cal establir situacions
estructurades i que les ordres i instruccions siguin clares. El dèficit
d'atenció es molt gran i tan sols li permet centrar-se en un període molt breu
de temps.
·
S'ha d'incloure en el programa
educatiu habilitats de comunicació-interacció. (Contacte ocular, peticions
d'ajut a l'adult, ús funcional d'emissions, vocalitzacions i paraules tot
mirant al nen-a, moviments d'anticipació, joc recíproc,)
·
Intervenció en el llenguatge,
insistint en la simbolització del llenguatge, i en conseqüència ha de
promocionar-se el joc simbòlic.
·
Caldrà tenir present en la
intervenció de la conducta : fòbies i pors enfront objectes i situacions
diferents tan desconeguts com coneguts.
·
En moltes ocasions davant
activitats d'aprenentatge els autistes realitzen respostes d'autoestimulació
inapropiades ( tirar-se coses, plorar, ...)
·
La dificultat de generalitzar fa
que allò que aprenen en un lloc sembla que no ho saben en una altra situació.
Per això cal fer els aprenentatges en els entorns més naturals possibles.
·
La col·laboració entre els
diferents adults que intervenen és primordial per al seu desenvolupament
·
Reconeixement de tot el que ell fa
per poc que sembli
·
Exigir allò que pot fer, i si li
exigim i no està en situació de fer-ho s'hauria d'ajudar per tal que acabi la
tasca que se li ha demanat.
·
Sovint cal exagerar amb to i gest
les indicacions que se li donen
·
Incorporar a l'autista en la vida
quotidiana de l'adult.(Anar de compres, passeig,...)
·
Afavorir les habilitats
d'autonomia (vestir-se, menjar, bany,...)
Altres webs relacionades amb el tema:
Hola Carlos,
ResponEliminaUn apunt curiós per ampliar una mica la seva història, assenyalar que pocs mesos desprès un metge vienès, Hans Asperger va documentar varis casos sense conèixer l’article de Kanner.
Salu2,
Manel
Gràcies pel teu comentari. No coneixia aquesta dada.
EliminaSalutacions
Hola Carlos,
ResponEliminaCal que plasmis amb claredat les teves metes i objectius en aquest Pràcticum, ja que no queda evident. Hauria d’aparèixer també l’avaluació que vas fent del teu pràcticum.
Es veu l’esforç per anar més enllà de la descripció, però algunes opinions, caldria fer-les amb més cura i coneixement de causa, com per exemple el teu comentari al blog de la Montse.
Quan parles dels esforços per mantenir-te callat davant les intervencions al centre, caldria explicar quins aspectes tu observes en els quals podries fer alguna aportació i trobar la manera de compartir-les amb el tutor extern. No oblidis que tu ets un estudiant en pràctiques i que t’has de situar d’aquesta manera. No estàs allí per jutjar, sinò per aprendre i col•laborar.
Apareixen apunts teòrics com per exemple els de Bolea, Vilà i altri relacionats amb el consentiment del alumne amb trastorn de conducta, tot i que l’apliques a uns alumnes que dius que no presenten aquest TC.
Segueixes sense contestar els comentaris dels companys. Encara tens el de l’Anaïs del 29 d’abril.
Imma Rodríguez-Xuárez
Consultora UOC Psicopedagogia. Pràcticum I