BREU APUNT TEÒRIC SOBRE AUTISME

Hi ha molta informació i treball sobre autisme, a banda de multitud de publicacions en Internet hi ha moltes webs monogràfiques sobre aquest tema. Per tal de fer un breu apunt recupero les principals característiques per tal de emmarcar aquest trastorn:

L'any 1943 Leo Kanner va ser qui va definir l'autisme, i a partir d'ell ha rebut diferents definicions. Aquest trastorn generalitzat del desenvolupament és caracteritza per la presència d'un trastorn de la comunicació i de la interacció amb els altres. Conjuntament és pot observar interès desmesurat per objectes durs,  evitació del contacte afectiu o una total indeferenciació, i la presència d'un joc peculiar reiteratiu i estereotipat.

L'autisme infantil és dona abans dels 30 mesos, i el desenvolupament alterat s'ha de donar en una de les tres àrees :

a) Alteració en el llenguatge com a comunicació social,

L'alteració comunicativa es manifesta per un retard o absència total de desenvolupament del llenguatge, sense cap intent compensatori de comunicació. Tan sols si es necessari agafen la mà de l'adult perquè li doni el que desitja.

Manca d'intercanvi de respostes amb un altre, El bebè autista no respon a la veu humana, ni adopta postures anticipades per tal de que sigui agafat per l'adult

Utilització repetida i estereotipada del llenguatge amb alteracions de to, ritme, ecologies, manca d'expressions emocionals, fracàs conversacions. Ús del "tu" enlloc del "jo".

Absència de joc simbòlic espontani

b) Alteració en el desenvolupament de vincles socials selectius o interacció social recíproca

Utilització inadequada del contacte visual, de l'expressió facial, la postura corporal i dels gestos per la interacció social. El somriure correspon a una resposta a un estímul físic que a una de  tipus social.

Manca de relació amb els companys, que implica no compartir activitats, ni emocions, ni interessos comuns.

No hi ha reciprocitat socio-emocional. Fa unes respostes inapropiades enfront a les emocions dels demés o en comportaments socials

c) Formes estereotipades i restrictives en els interessos, en el joc i en l'activitat en general

Comportament estereotipat, reiteratiu i restrictiu en aspectes no normalitzats (necessitat contacte d'un objecte dur : un cargol, ...)

Manierismes motors estereotipats i repetitius ( picar de mans, moviment del cos)

Realització de caràcter compulsiu de rutines o actes rituals mancats de propòsit aparent

Trets característics en l'aprenentatge

Les deficiències cognitives de l'autista no són de caràcter global sinó de diverses funcions cognitives.

·         Dèficits en l'abstracció, seqüenciació i comprensió de regles

·         Dificultats en la comprensió del llenguatge parlat i en l'ús del gest, és a dir, dificultats per adquirir les regles fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.

·         Dificultats en la transferència d'un estímul sensorial a un altre o d'entendre un estímul multisensorial

·         Dificultats en la seqüenciació temporal

·         Dificultats per entendre les seves conductes i les de l'entorn

Les respostes al què volem ensenyar i el com ensenyar són les respostes que cal contestar davant de qualsevol alumne autista, degut als dèficits cognitius que pot presentar i a la manca de comunicació que els caracteritza. Per la qual cosa cal tenir present:

·         Tenen molt desfàs en les àrees que han de relacionar, a vegades sembla que saben fer unes determinades coses en uns determinats ambients

·         Poca resistència a la frustració amb la necessitat d'estímuls i incentius no habituals (música, menjar,). Ells no s'enfronten a una dificultat, prefereixen deixar-ho estar.

·         Necessita un adult de referència dintre del marc escolar, que li permeti afiançar-se en els processos de comunicació

·         Cal establir situacions estructurades i que les ordres i instruccions siguin clares. El dèficit d'atenció es molt gran i tan sols li permet centrar-se en un període molt breu de temps.

·         S'ha d'incloure en el programa educatiu habilitats de comunicació-interacció. (Contacte ocular, peticions d'ajut a l'adult, ús funcional d'emissions, vocalitzacions i paraules tot mirant al nen-a, moviments d'anticipació, joc recíproc,)

·         Intervenció en el llenguatge, insistint en la simbolització del llenguatge, i en conseqüència ha de promocionar-se el joc simbòlic.

·         Caldrà tenir present en la intervenció de la conducta : fòbies i pors enfront objectes i situacions diferents tan desconeguts com coneguts.

·         En moltes ocasions davant activitats d'aprenentatge els autistes realitzen respostes d'autoestimulació inapropiades ( tirar-se coses, plorar, ...)

·         La dificultat de generalitzar fa que allò que aprenen en un lloc sembla que no ho saben en una altra situació. Per això cal fer els aprenentatges en els entorns més naturals possibles.

Intervenció de l' adult

·         La col·laboració entre els diferents adults que intervenen és primordial per al seu desenvolupament

·         Reconeixement de tot el que ell fa per poc que sembli

·         Exigir allò que pot fer, i si li exigim i no està en situació de fer-ho s'hauria d'ajudar per tal que acabi la tasca que se li ha demanat.

·         Sovint cal exagerar amb to i gest les indicacions que se li donen

·         Incorporar a l'autista en la vida quotidiana de l'adult.(Anar de compres, passeig,...)

·         Afavorir les habilitats d'autonomia (vestir-se, menjar, bany,...)

Extret de: http://www.xtec.cat/~gcasapon/educatives/explicacio.html

 Altres webs relacionades amb el tema:

http://autismoinfantil.org/

http://www.autisme.com/

http://www.fecaa.cat/