ATENCIÓ A LES NEE. CONCLUSIÓNS

En el que podríem anomenar la segona part de les meves pràctiques m’he centrat en el cas d’un nen de 8 anys amb NEE, en concret amb un trastorn de l’espectre autista.

El meu objectiu principal era conèixer el mes a fons possible al nen, el seu trastorn i el seu tractament dintre del centre escolar com pas necessari per a fer una actuació a posteriori.

El coneixement del nen ha estat fruit de la labor del dia a dia amb ell, tenint una interacció directa que ha passat per diferents moments: en un primer moment es conèixer-nos mútuament i establir el límits de treball, en un segon moment establir i fer les rutines de treball per realitzar les diferents tasques dissenyades. En aquest sentit penso que després de les sessions realitzades (a vegades sol amb el nen, a vegades amb altres professionals) he assolit un coneixement suficient del nen per poder plantejar una actuació a desenvolupar el proper semestre.

El coneixement del trastorn autista ha vingut donat per l’abundant material existent i per la informació aportada des del centre. Tant en Internet com en material publicat es tracten les característiques d’aquest trastorn que he pogut contrastar i aplicar amb la realitat que m’he trobat. Si hagués de definir en una línea la forma d’actuació sense entrar en detall diria que es tracta de fer  repetició de les tasques per aconseguir anticipació en el seu desenvolupament acomodant el ritme de treball a les necessitats del nen.

L’altre punt objecte d’atenció especial ha estat la forma com es comporta una escola inclusiva amb nens amb marcades dificultats d’aprenentatge, comunicació i socialització. He vist com es coordina, dissenyen i realitzen les diferents activitats del centre donant cabuda als nens amb NEE, com es busca i s’obté la necessària col·laboració familiar, com dona fruit la col·laboració entre diferents professionals, i sobre tot, com és a partir de la dedicació dels professionals quan es fa realment possible l’educació inclusiva.

Per tot el que he exposat anteriorment que crec que he assolit el meu objectiu que bàsicament es tractava de preparar el terreny per fer la segona part del practicum i tenir les bases per dissenyar i fer l’actuació.

La valoració ha estat positiva en les tres besants. En primer lloc per l’aprenentatge que he fet dels trastorn de l’espectre autista en la documentació revisada i que, com he dit, he pogut veure una aplicació directa. En segon lloc em sento en deute amb el nen, penso que ell m’ha aportat molt més del que m’esperava i del que jo li pugui aportar. I en tercer lloc, tinc una sensació agredolça respecte al tractament d’escola inclusiva, per un costat ha estat un plaer veure funcionar aquest centre i a aquestos professionals, però, per un altre costat m’ha quedat la sensació que la integració d’aquest tipus d’alumnat ha d’anar lligada als mitjans del centre i a la dedicació de les persones que treballen en ell. Això vol dir que no tots els nens tindran les mateixes oportunitats per molt que la llei ho contempli. 

LA TASCA DEL PSICOPEDAGOG: CONCLUSIONS

He comentat anteriorment el desenvolupament de les pràctiques, en un principi em vaig focalitzar en un nen amb NEE i després vaig ampliar a veure un reconeixement global de l’activitat del psicopedagog a un centre on hi ha nens de 1 a 18 anys.

Per aquesta raó faré que les meves conclusions dividides en dos parts, en un primer lloc veure l’activitat dintre del centre de la figura del psicopedagog, i en segon lloc, l’atenció a nens amb NEE.

Encara que en el temps no va ser la primera tasca, pel seu caràcter descriptiu i reconeixedor global de l’entorn començaré parlant de la figura del psicopedagog al centre.

Com que aquesta no era la meva orientació original a l’hora de plantejar el pràcticum implicar una reformulació d’objectius conjunta amb el tutor de pràctiques. Vam veure que seria convenient que dediqués  un cert temps a observar les tasques del psicopedagog i la tasca que es feia en cada etapa d’edat de l’escola (infantil, primària i ESO) amb l’objectiu de conèixer amb precisió la funció i activitat del psicopedagog a l’escola.

D’aquestes observacions es desprenen i generen una sèrie d’entrades al blog on es descriuen les accions on s’ha participat. Cal dir que no totes les activitats realitzades tenen reflex al blog doncs van ser moltes i diverses, només es perfilen algunes i sense entrar en molt de detall. Penso que no es podia fer res mes que un breu apunt descriptiu doncs majoritàriament questes activitats donaven per si soles material per un blog sencer.

Una vegada vista l’activitat de l’equip psicopedagògic al centre i comprovar l’assoliment de l’objectiu de conèixer la seva funció i activitat podria dir que la tasca del psicopedagog en aquesta escola es classifica en tres categories (considerant que tot resum té un risc de excessiva simplificació) :

-       Per un costat una activitat mes rutinària consistent en atenció individualitzada i programada d’una sèrie d’alumnes amb dificultats detectades, siguin d’aprenentatge o de conducta. El psicopedagog realitza la seva activitat dissenyant o aplicant les tècniques adequades.

-       En segon lloc parlem d’actuacions puntuals que sorgeixen en el transcurs de l’activitat diària del centre. Moltes d’aquestes actuacions són resolucions de conflictes i d’altres són detecció d’indicis d’alumnes que poden presentar algun tipus de dificultat. En aquest cas la experiència i coneixement del medi es vital per la correcta actuació del psicopedagog.

-       En tercer lloc es fa una tasca de planificació i realització d’activitats dirigides transversalment a tots els agents relacionats amb l’activitat educativa (família, docents i alumnes). El psicopedagog partint de la seva experiència i coneixement de l’entorn dissenya i/o aplica tècniques i recursos que poden fer referència a qualsevol tipus d’activitat sigui preventiva, per fomentar la comunicació, per treballar valors, etc.

A pesar de que aquesta activitat no figurava dintre del meu pla de treball inicial la valoro com molt positiva. M’ha encantat la pressa de contacte amb el dia a dia de l’escola, entre d’altres raons  per que no havia tingut mai cap contacte amb el mon escolar. A banda d’aquesta agradable sensació, he aprés moltíssim sobre la diversa activitat del psicopedagog, l’ús de diferents tècniques i estratègies d’actuació, sobre la planificació, disseny i desenvolupament de tasques, sobre les diferents casuístiques que es donen segons les edats i sobre tot veure en primera persona la importància en l’educació dels nens de la col·laboració entre els principals agents implicats: alumnes, docents, família i psicopedagogs.

COMUNICACIÓ

Un element de treball bàsic amb el nen autista és la comunicació. El autista es comunica millor per mitjà d'imatges que de paraules sent millor ensenyar-li una foto o un dibuix.

La conversa pot esdevenir un soroll de fons, on només troba sentit a paraules soltes. Convé reduir aquest soroll de fons: utilitzar poques paraules, repetir les vegades que calgui, parlar a poc a poc, en veu baixa.

Es tracta d'eliminar tot el que és accessori perquè es pugui concentrar en l'important.

A l’hora de treballar amb en M, s’intenta sempre fer referències als seus PEC’s. A l’hora de demanar que faci alguna cosa es busca el PEC corresponent a l’activitat se li mostra, se li deixa a la vista i es diu l’acció/activitat del PEC amb les mínimes paraules possibles i vocalitzant bé.

En M no fa servir gaire els PEC per comunicar-se, l’he vist demanar aigua, o fer servir la tablet, donar alguna fotografia d’alguna persona (pare, mare, professors). Una de les tasques que es volen desenvolupar al centre es augmentar el nivell de comunicació amb el nen mitjançant aquest recurs.

La nostra companya Carol Fernández Mur ha fet una molt bona descripció del sistema de PEC al seu blog http://www.karolfmu.blogspot.com.es/search/label/treball%20amb%20PECS. (10/11/2013 aquesta pàgina ha deixat de estar operativa, una pàgina que conté informació i links a altres pàgines pot ser:
http://esperanzaparaelautismo.blogspot.com.es/2010/06/que-es-pecs-el-sistema-de-comunicacion.html). Per això només comentar que el sistema de comunicació per intercanvi d'imatges (PECS) va ser desenvolupat el 1985 per Lori Frost i Andrew Bondy, com un paquet d'entrenament únic, augmentatiu i alternatiu que ensenya als nens i adults amb autisme o amb altres deficiències comunicatives a iniciar-se en la comunicació.

Va ser creat per educadors pensant en les famílies, centres d’educació especial i residències que treballaven amb aquest tipus de població. Això fa que estigui preparat per ser utilitzat en una gran varietat de contextos i situacions. 

MATERIAL SOBRE AUTISME

Afortunadament hi ha moltíssim material sobre el trastorn autista, a banda de nombrosos llibres existeixen moltes pàgines web on es pot treure informació, materials i experiències.

Per exemple en aquest link hi figura una extensa bibliografia consultable tota de forma gratuïta que inclou llibres i articles relacionats.

http://www.autisme.com/autisme/documentacio/documentacio.html

També hi ha articles de diversos professionals que de forma monogràfica s’endinsen en l’autisme des de determinada orientació teòrica o es centren en punts concrets, per exemple en aquest article es fa una aproximació des de la psicoteràpia i el psicoanàlisis relacional

http://www.psicoterapiarelacional.es/Portals/0/eJournalCeIR/V3N1_2009/17b_Vilagut_El_nen-autista-a-la-recerca-despais-segona-part_VCat_CeIR_V3N1.pdf

En aquesta adreça podem treure diferent tipus de materials per la comunicació mitjançant PEC en PC, tablet o telèfon mòbil.

http://blocs.xtec.cat/recursosee/category/autisme/

http://blocs.xtec.cat/recursosee/

Existeixen moltes pàgines web de diferents països dedicades exclusivament a l’autisme:

http://desafiandoalautismo.org/

http://autismoinfantil.org/

http://www.autismecatalunya.com/

I també existeixen moltes pàgines amb opinions i experiències de pares i mares amb fills amb trastorn del espectre autista.

http://mihijaesautistaquemirausted.blogspot.com.es/

http://rescatandoamihijodelautismo.blogspot.com.es/

http://javimininodelsilencio.blogspot.com.es/

RECULL D'ACTIVITATS

A l’aula de suport hi figuren exposades les principals activitats a realitzar amb el nen. A banda de recordatori de les activitats que es realitzen mostra opcions a fer pel personal no expert en moments en que no es pot contar amb la presència del psicopedagog o d'altre docent.

RUTINA AMB NEN AUTISTA

Un dels trets amb especial consideració amb el nens autistes és mantenir una rutina diària per tal d’afavorir l’anticipació a l’actuació, per aquesta raó, i per la adequació a les necessitats del centre l’activitat es situa preferentment les tardes del dimecres, dijous i divendres de cada setmana sempre que el calendari lectiu i la presència del nen ho permeti.

Dimecres.

Es fa una primera hora amb a l’aula amb el grup-classe i la segona a l’aula de suport.

15-16. Aula cavallets.

Sempre es procura que el nen faci la mateixa activitat que el grup classe (p.e. Pintar el foli amb les instruccions de com fer la mona de Pàsqua), en cas que l’activitat no es pugui realitzar. (p.e. acabar deures, lectura, etc.) es fan dos activitats de forma sistemàtica:

            1. Amb tres/quatre rotoladors gruixuts de diferents colors es fan cercles o figures per tal de pintar cada cercle d’un color diferent. Els cercles es poden anar canviant per dibuixos molt esquemàtics que permetin omplir àrees, p.e. un cotxe, un avió, una cara, etc. Objectiu: reconèixer concepte dintre-fora, treball de motricitat fina, associar colors iguals.

            2. Amb un foli es fa una quadrícula on en cada cel·la hi hagi un número o una lletra. En gomets petits s’escriu el número/lletra i el nen ha d’anar desenganxant els gomets i col·locar-los en la cel·la corresponent. Objectiu: motricitat fina, reconèixer grafies.

             En cas de tenir temps es pot recorre al material de l’aula per tal d’arribar a les 16.00 : puzles, encaixos, jocs amb les mans, enfilar peces, reconèixer fotografies del seu PEC, etc.

 A les 16.00 s’inicia la classe de música, en M té destinada aquesta hora a l’aula de suport. Abans de marxar cal recollir i ordenar el material fet, guardar els folis treballats dintre de la carpeta, guardar la carpeta al calaix i/o recollir qualsevol altre material que s’ha fet servir. En el canvi d’aula es vigila i controla el correcte desplaçament pels passadissos, no córrer, no cridar, etc. Objectiu: Hàbits, autonomia.

16-17. Aula suport o qualsevol altre aula polivalent.

S’actua en funció de l’activitat que tingui dissenyada la mestra de suport. Objectius: a banda dels propis de l’activitat, permet l’observació del nen i la col·laboració i coordinació amb la mestra de suport.

L’activitat té una duració aproximada de 30 minuts, es necessiten uns 10 minuts abans fins arribar i realitzar la recollida de material a l’aula de cavallets, i uns 15 minuts per recollir, tornar a l’aula de cavallets i preparar la sortida del centre. 

Sortida del centre

El nen s’ha de treure la bata, guardar les coses a la motxilla (agenda, bata bruta,etc), tancar la motxilla, recollir l’abric i deixar-ho tot preparat en el seu lloc de classe. Quan arriba l’hora de sortir, posar-se l’abric, agafar la motxilla, acomiadar-se i sortir. Objectiu: hàbits i autonomia.

Dijous.

Es realitza 90 minuts d’educació física que inclou el canvi de roba i desplaçament. Donades les característiques d’en M és habitual fer servir casi les dues hores. Si queda temps abans de marxar a casa es queda amb el grup-classe a l’aula de cavallets descansant i com molt es revisa algun àlbum de fotografies.

15-16:15. Educació física.

Sempre es procura que en M faci la mateixa activitat que el grup classe, en cas contrari es treballen aspectes puntuals de motricitat.

En general podem establir la següent dinàmica:

1.- Arribada al gimnàs o pista d’esport, mantenint la fila amb els companys. Com que normalment porta la roba d’esport posada, només em de mantenir l’ordre i esperar a la resta de companys. Objectiu: hàbits i autonomia.

2.- Participació en tots els jocs i activitats que tenen la finalitat d’escalfament previ.  Objectiu: integració dintre del grup-classe, motricitat.

3.- En cas de realitzar activitats no apropiades per al nen es fan una sèrie d’exercicis dirigits a treballar la coordinació i la motricitat: córrer, passar pilotes, seguir línies amb un estic de hoquei,  saltar des de petites alçades, pujar i baixar espatlleres, treballar l’equilibri i/o qualsevol altre activitat suggerida pels professors d’educació física. En cas de que el grup-classe disposi de temps de joc lliure, es deixa al nen que també tingui aquest temps i s’aprofita per observar el seu comportament i necessitats. Objectiu: motricitat, equilibri, coordinació.

4.- Finalització de l’activitat. Recollida del material, si es cau, i canvi de la  roba d’esport per roba normal. S’ha de treure la roba, guardar-la en la motxilla, i posar-se la roba neta. Objectius: hàbits i autonomia.

Sortida del centre

Es segueix el mateix patró que el dimecres.

Divendres.

Es molt similar al dimecres, la primera hora en M hi es amb el grup-classe a l’aula de cavallets on es segueix la mateixa estructura que el dimecres i la segona hora es treballa l’aula de suport. Les activitats que es fan són les mateixes que el dimecres.

BREU APUNT TEÒRIC SOBRE AUTISME

Hi ha molta informació i treball sobre autisme, a banda de multitud de publicacions en Internet hi ha moltes webs monogràfiques sobre aquest tema. Per tal de fer un breu apunt recupero les principals característiques per tal de emmarcar aquest trastorn:

L'any 1943 Leo Kanner va ser qui va definir l'autisme, i a partir d'ell ha rebut diferents definicions. Aquest trastorn generalitzat del desenvolupament és caracteritza per la presència d'un trastorn de la comunicació i de la interacció amb els altres. Conjuntament és pot observar interès desmesurat per objectes durs,  evitació del contacte afectiu o una total indeferenciació, i la presència d'un joc peculiar reiteratiu i estereotipat.

L'autisme infantil és dona abans dels 30 mesos, i el desenvolupament alterat s'ha de donar en una de les tres àrees :

a) Alteració en el llenguatge com a comunicació social,

L'alteració comunicativa es manifesta per un retard o absència total de desenvolupament del llenguatge, sense cap intent compensatori de comunicació. Tan sols si es necessari agafen la mà de l'adult perquè li doni el que desitja.

Manca d'intercanvi de respostes amb un altre, El bebè autista no respon a la veu humana, ni adopta postures anticipades per tal de que sigui agafat per l'adult

Utilització repetida i estereotipada del llenguatge amb alteracions de to, ritme, ecologies, manca d'expressions emocionals, fracàs conversacions. Ús del "tu" enlloc del "jo".

Absència de joc simbòlic espontani

b) Alteració en el desenvolupament de vincles socials selectius o interacció social recíproca

Utilització inadequada del contacte visual, de l'expressió facial, la postura corporal i dels gestos per la interacció social. El somriure correspon a una resposta a un estímul físic que a una de  tipus social.

Manca de relació amb els companys, que implica no compartir activitats, ni emocions, ni interessos comuns.

No hi ha reciprocitat socio-emocional. Fa unes respostes inapropiades enfront a les emocions dels demés o en comportaments socials

c) Formes estereotipades i restrictives en els interessos, en el joc i en l'activitat en general

Comportament estereotipat, reiteratiu i restrictiu en aspectes no normalitzats (necessitat contacte d'un objecte dur : un cargol, ...)

Manierismes motors estereotipats i repetitius ( picar de mans, moviment del cos)

Realització de caràcter compulsiu de rutines o actes rituals mancats de propòsit aparent

Trets característics en l'aprenentatge

Les deficiències cognitives de l'autista no són de caràcter global sinó de diverses funcions cognitives.

·         Dèficits en l'abstracció, seqüenciació i comprensió de regles

·         Dificultats en la comprensió del llenguatge parlat i en l'ús del gest, és a dir, dificultats per adquirir les regles fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.

·         Dificultats en la transferència d'un estímul sensorial a un altre o d'entendre un estímul multisensorial

·         Dificultats en la seqüenciació temporal

·         Dificultats per entendre les seves conductes i les de l'entorn

Les respostes al què volem ensenyar i el com ensenyar són les respostes que cal contestar davant de qualsevol alumne autista, degut als dèficits cognitius que pot presentar i a la manca de comunicació que els caracteritza. Per la qual cosa cal tenir present:

·         Tenen molt desfàs en les àrees que han de relacionar, a vegades sembla que saben fer unes determinades coses en uns determinats ambients

·         Poca resistència a la frustració amb la necessitat d'estímuls i incentius no habituals (música, menjar,). Ells no s'enfronten a una dificultat, prefereixen deixar-ho estar.

·         Necessita un adult de referència dintre del marc escolar, que li permeti afiançar-se en els processos de comunicació

·         Cal establir situacions estructurades i que les ordres i instruccions siguin clares. El dèficit d'atenció es molt gran i tan sols li permet centrar-se en un període molt breu de temps.

·         S'ha d'incloure en el programa educatiu habilitats de comunicació-interacció. (Contacte ocular, peticions d'ajut a l'adult, ús funcional d'emissions, vocalitzacions i paraules tot mirant al nen-a, moviments d'anticipació, joc recíproc,)

·         Intervenció en el llenguatge, insistint en la simbolització del llenguatge, i en conseqüència ha de promocionar-se el joc simbòlic.

·         Caldrà tenir present en la intervenció de la conducta : fòbies i pors enfront objectes i situacions diferents tan desconeguts com coneguts.

·         En moltes ocasions davant activitats d'aprenentatge els autistes realitzen respostes d'autoestimulació inapropiades ( tirar-se coses, plorar, ...)

·         La dificultat de generalitzar fa que allò que aprenen en un lloc sembla que no ho saben en una altra situació. Per això cal fer els aprenentatges en els entorns més naturals possibles.

Intervenció de l' adult

·         La col·laboració entre els diferents adults que intervenen és primordial per al seu desenvolupament

·         Reconeixement de tot el que ell fa per poc que sembli

·         Exigir allò que pot fer, i si li exigim i no està en situació de fer-ho s'hauria d'ajudar per tal que acabi la tasca que se li ha demanat.

·         Sovint cal exagerar amb to i gest les indicacions que se li donen

·         Incorporar a l'autista en la vida quotidiana de l'adult.(Anar de compres, passeig,...)

·         Afavorir les habilitats d'autonomia (vestir-se, menjar, bany,...)

Extret de: http://www.xtec.cat/~gcasapon/educatives/explicacio.html

 Altres webs relacionades amb el tema:

http://autismoinfantil.org/

http://www.autisme.com/

http://www.fecaa.cat/

NENS AMB NEE

En el centre hi ha dos nens amb  necessitats especials clarament marcades, tots dos de la mateixa edat. Una nena amb un retard mental profund fruit d’una malaltia en el primers anys de vida i un nen amb autisme. La nena està a l’aula de preescolar i el nen a l’aula de primer de primària. Tots dos conten amb una persona que dona servei de vetllació en totes les hores que hi son al centre, tant en hores lectives com en hores de menjador o esbarjo. Casi tots els vetlladors porten molts anys amb els nens, pràcticament des de que els nens van entrar al centre a preescolar.

En primer de primària tenim dues aules; estrelles i cavallets. Dintre de l’aula de cavallets hi ha el M, un nen de 8 anys amb autisme. En M ve tres dies a  la setmana al centre, dimecres, dijous i divendres fent servir el servei de menjador. L’horari del nen a l’escola és de 9 a 17 hores. Els altres acudeix a una escola d’educació especial.

En M és un nen amb autisme presenta aquestes característiques:

•         Llenguatge nul.

•         Obsessió pels objectes, li agrada portar a la mà un objecte.

•         No té interès per les joguines o no les usa adequadament.

•         No juga ni socialitza amb els altres nens.

•         Respon al seu nom i a ordres senzilles encara que dona sensació d’estar sord.

•         Mostra total desinterès pel seu entorn, no està pendent.

•         No sempre obeeix o segueix instruccions donant sensació de que no sent.

•         Demana les coses prenent la mà d’ algú i dirigint al que desitja. Fa servir PECS per demanar algunes coses, bàsicament aigua.

•         Aleteig de mans (com si intentés volar) en forma rítmica i constant.

•         Camina de puntetes (com ballet) i una forma desmanegada de córrer.

•         Hiperactiu (molt inquiet) o extrem passiu (massa quiet).

•         Comportament repetitiu, tendeix a repetir un patró una i altra vegada en forma constant.

•         Tosca psicomotricitat en general i dolenta psicomotricitat fina amb dificultats per agafar llapis, tisores, etc.

Existeix un informe complert del nen al centre que no considero pertinent incloure dintre d’aquest document. En ell es detallen les seves característiques del nen, funcionalitats, evolució i recomanacions.

Cal  destacar el suport de la família. Es mostra sempre oberta a qualsevol iniciativa i suggeriment aportat la màxima col·laboració. També existeix una bona comunicació amb la família, via agenda, via directe amb entrevistes i després abans de la jornada escolar parlant amb la tutora, vetlladors, mestres d’educació especial o qualsevol altre professional del centre. A banda de la interacció i col·laboració amb el centre mantenen activitats i atenció extraescolar per tal d’atendre i estimular al nen el màxim possible.

CONSIDERACIONS AL DIARI DE PRÀCTIQUES.

Inicialment pretenia enfocar la meva intervenció cap al coneixement del tractament de les necessitats educatives especials en un centre ordinari. Aquest tema el volia centrar amb el cas d’un nen amb autisme, alumne de primer de primària, amb bon criteri, es va decidir d’ampliar la meva  actuació a un coneixement global del funcionament del centre i de la tasca de l’equip psicopedagògic.

A partir d’aquest plantejament he realitzat una doble observació. Per un costat hem intentat treballar els aspectes mes importants desenvolupats per l’equip psicopedagògic en el centre sense entrar en excessiu detall en cap. Per aquesta raó les aportacions fetes fins ara tenen un caràcter molt descriptiu, en tot cas tinc una llibreta amb anotacions detallades de les sessions on he assistit, això em permet reconstruir qualsevol sessió de les que figura a la pàgina del diari cronològic d’aquest blog.

Per un altre costat les entrades que faré a continuació aniran dirigides a explicar les meves observacions amb els nens amb NEE. Encara que porto molt de temps amb ells, per tal de donar una certa coherència al blog, començaré a fer ara les aportacions.

COORDINACIÓ DE L’EQUIP

He assistit a diverses reunions de coordinació amb diferents membres de l’equip. Les reunions en que he estat no eren reunions formals i les podríem classificar de dos formes:

-       Monogràfiques. En un moment donat s’han trobat membres de l’equip psicopedagògic per tractar un tema en concret.

-       Planificació. Amb certa planificació es reuneixen els membres de l’equip i s’aborden i planifiquen diversos temes.

He estat present en varies reunions monogràfiques, per exemple vaig ser en una xerrada en el passadís del centre aprofitant uns minuts lliures. Es va tractar el tema d’un noi de 2ón de primària que últimament està presentant molt problemes de comportament afegint un cert retard cognitiu. En el transcurs de la conversa s’expliquen de forma sintètica els últims esdeveniments, així com les actuacions a portar a terme en un futur. Parlant d’aquest fet amb el meu tutor li comento que aquest tipus de reunions poden donar sensació de improvisació, la resposta es que en part pot ser així, però que una planificació mes acurada només es necessària quan cal preparar temes específics o be reunir a altres tipus de persones (família, professionals externs, etc), per tal de fer un seguiment del dia a dia i/o actuacions puntuals és la millor forma doncs aprofitem de la immediatesa del fet.

Un altre exemple de reunió, en aquest cas planificada, va ser dintre de l’aula de suport. La  mestra d’educació especial i el psicopedagog es posen al dia sobre diferents temes sense existir un ordre explícit.

Es tracten els cassos en curs:

            Nen amb autisme a primer

            Nen amb problemes de conducta a segon.

            Una sèrie de nens i nenes de 4rt a 6é amb diversos problemes d’aprenentatge.

Es plantegen noves actuacions a fet:

            Nen amb problemes d’agressivitat a P4.

Grup de nens i nenes amb certa conflictivitat a segon.

Es planifiquen reunions amb familiars i/o altres professionals.

            Familiars de nens amb problemes de conducta.

            Professionals amb per tal de compartir us de PEC amb nens autistes.

EL MES DIFÍCIL QUE HE FET FINS ARA

He estat en nombroses actuacions dels diferents components de l’equip psicopedagògic en els diferents cicles que hi ha a l’escola. Per exemple a infantil vaig estar amb un nen al que ensenyaven a controlar l’agressivitat, em primària vaig estar en una resolució de conflicte entre alumnes i en secundària en el desenvolupament de comprensió lectora.

En totes elles, a banda de les meves sensacions u opinions, el que mes m’ha costat fer ha estat no parlar i no intervenir. No es que trobés que els professionals o fessin, sinó que sempre se m’acudien coses a fer o a dir.

És una gran temptació el participar en les actuacions, però crec que és obligatori el mantenir l’actitud observadora i, en tot cas, parlar abans de la intervenció la conveniència o no de la participació amb el professional encarregat. Crec que és obligació de l’observador (sobre tot si és inexpert) el no intervenir en el procés observat  a menys que sigui requerit. És primordial deixar als professionals fer la seva feina sense que s’hagin de preocupar d’interrupcions.

Aquest comentari pot semblar molt obvi, però hi ha moltes formes de participar, una mirada fora de lloc, un somriure davant una gracieta o qualsevol tipus de comunicació no verbal pot suposar desfer la feina del professional.  Per això el meu comentari de la dificultat que m’està comportant no nomes mantenir-me callat, sinó de no interferir amb qualsevol tipus de comunicació. 

INTERVENCIÓ A SECUNDÀRIA

En una de les sessions a secundària vaig ser testimoni d’una actuació improvisada en el control d’un conflicte adolescent. En l’aula de suport hi van venir 4 alumnes , un noi de primer que només presenta un cert retard en matemàtiques però que la seva actitud el fa no avançar, una noia de 3er que té reconeguda una certa mancança intel·lectual,  un noi de 3er també amb una certa dificultat en llengua que s’agreuja per que el seu idioma nadiu és l’alemany i que no te cap interès doncs torna a Alemanya el curs següent, i una noia de 3er que va ser l’origen de la intervenció.

La noia en qüestió no l’havia vist cap dia per tant no la coneixia, i tampoc vaig poder parlar amb la pedagoga abans de començar la classe per saber mes d’aquesta noia. El problema va sorgir quan aquesta noia va fer una rebequeria  (possiblement sigui un concepte de nens petit, però és el que millor ho descriu), va començar a fer conductes disruptives, protestant en veu alta i reptant la psicopedagoga. La seva argumentació era que ella no havia d’esta allí, que no servia de res la formació que se li donava i sobre tot que la responsabilitat (de qualsevol cosa) no era seva. Això es va agreujar quan veient l’oportunitat els altres alumnes es van afegir a la protesta, defensant i recolzant a la noia, o menyspreant a la pedagoga i als continguts.

Cal dir que a pesar de posar-se la situació una mica tensa, en cap moment la pedagoga va perdre el control de la situació (al meu parer). La solució va arribar fent un acte enèrgic d’autoritat per part de la pedagoga, manant silenci de forma individual a cada alumne i el retorn a la seva tasca encomanada. Respecte a la noia que va iniciar el conflicte, li va dedicar un temps a explicar-li i raonar amb ella la necessitat de que assumís la seva part de responsabilitat  dels seus actes, reconegués la necessitat i conveniència dels estudis,i per tant lo adequat de la seva presència en aquesta aula.

En totes les sessions en que he participat he vist que l’element comú és la falta d’interès dels alumnes, afegint una sensació de obligatorietat d’assistència injustificada a l’aula de suport. Aquestos alumnes no presenten cap trastorn conductual, entenc que es tracta de nois i noies adolescents que presenten els típics conflictes d’autoritat i d’autoconcepte. En tot cas, em ve a la ment l’assignatura d’Educació Especial, quan parlàvem dels trastorns de conducta, en que una condició necessària per l’actuació és el consentiment del noi/a  a rebre ajuda (Bolea, Enric.; Burgos, Francisco.; Duch, Ramón.; Vilà, Francesc. “Mòdul Trastorns de conducta. En Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament”. CD- Ediuoc, 2005. a:  http://blocs.xtec.cat/tcscg/files/2008/04/trastorns__conducta-ediuoc.pdf ). El dubte que se’m planteja es saber si en aquestos casos amb adolescents es podrien tenir en consideració algunes de les estratègies indicades en el tractament dels trastorns de conducta.

OBSERVACIÓ A SECUNDÀRIA

L’observació a primària resulta totalment diferent als altres dos cicles. En primer lloc no te gaire sentit l’observació dins de l’aula sinó hi ha un motiu concret. En les aules es tracten bàsicament continguts propis de la matèria, els mitjans que es fan servir estan en funció de l’assignatura, el  llibre de text i la pissarra és un suport important encara que també hi pot haver altres tipus de materials o mitjans però sempre dirigits cap a l’assoliment dels continguts.

A l’aula de suport hi accedeixin una sèrie d’alumnes amb diferents tipus de problemàtica. Des de alumnes amb dèficits diagnosticats que  tenen un pla individualitzat, fins alumnes que tenen certes dificultats en els processos de E-A. En el temps que hi he estat s’han treballat bàsicament dues àrees:

• Àrea de matemàtiques: resolució de problemes, processos de càlcul i continguts propis del curs.
• Àrea de llengua: comprensió lectura, expressió escrita, ortografia, gramàtica i continguts propis del curs.

El paper de la pedagoga consisteix en treballar i fer seguiment de les àrees deficitàries, encara que en la majoria de les sessions observades el treball a anat dirigit a aconseguir motivació per a que els alumnes facin la tasca encomanada.

La meva sensació és que els alumnes que hi venen a aquesta aula venen tots amb molta desgana, en més d’una ocasió la pedagoga ha anat a buscar a l’alumne a l’aula ordinària perquè “s’havia oblidat”  d’anar a l’aula de suport. De forma recurrent en cada sessió surt la necessitat de recordar als alumnes que l’objectiu de la seva presència es millorar aspectes deficitaris que són necessaris per al seu desenvolupament.  

Una altre activitat que desenvolupa la pedagoga amb alumnes de secundària és l’assignatura que anomenen “descobreix-te”. És pretén que els nois i les noies treballin i reflexiones diferents conceptes ètics, valors socials, normes de comportament, etc. En l’actualitat s’està treballant l’homosexualitat a través d’una pel·lícula i una posterior posada en comú, també vaig assistir a un debat on es tractava els masclisme i les diferències de gènere.

INCENTIVAR LA COL·LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES

Sempre que es fan generalitzacions suposa cometre un error i una  injustícia, però, una dels principals comentaris que es pot sentir recurrentment en les escoles és la poca col·laboració de les famílies en l’educació dels seus fills i les activitats del centre. Aquest comentari és injust cap a les persones que si presenten una actitud proactiva en vers l’educació dels seus fills, però si que es cert que hi ha moltes  famílies  que traspassen la responsabilitat de l’educació cap a l’escola.

Penso que la col·laboració de les famílies és pot cultivar des del centre, sobre tot si els pares perceben que els seus fill són protagonistes de l’activitat escolar mes enllà de l’aula.

He arribat a aquesta conclusió després d’observar en aquesta escola la gran quantitat de feina que hi ha per “ser vista”. Es a dir, es fan exposicions, àlbums, revistes, manualitats, murals, etc. que mes enllà de servir per mostrar la feina feta a la resta de companys,   sempre es procura que els pares coneguin,  sigui perquè hi són en el camí de pas (sobre tot en infantil i primària) o perquè arriben de forma directa a les seves mans.

Vull exemplificar aquest comentari amb la següent activitat  en que van participar dos nens amb NEE. Amb motiu de la celebració de Sant Jordi es va confeccionar el típic conte de la princesa, Sant Jordi i el drac. Es van fer fotografies dels nens disfressats de Sant Jordi i princesa, es van utilitzar decorats existents o fotomuntatges i es va confeccionar un conte d’unes 15 pàgines que es va entregar a la família. Les dues famílies en concret es van mostrar molt sorpreses i agraïdes. No cal dir l’esforç addicional que van haver de fer els diferents professionals del centre.

Penso que el fet de sentir que el teu fill és el protagonista mostrant feina que va mes enllà d’un recull de fitxes aporta un valor afegit que és predisposar a la família a la col·laboració. No es tracta d’orientar la feina cap a la satisfacció familiar sinó, crec, que consisteix en una acció diària i constant  per tal de cultivar la bona entesa entre escola i família.