REUNIÓ AMB LA FAMILIA

En primer lloc dir que mes que una reunió formal es tracta d’entrevistes que es realitzen al final de la jornada escolar quan venen a recollir al nen. S’aprofita durant uns 10 o 15 minuts per parlar de l’activitat diària i per tractar diferents temes.

Les meves dubtes anaven dirigides a conèixer com el nen es relaciona amb els seu pares dintre de l’ambient domèstic i quins són els seus medis de comunicació. S’ha pogut conversar sobre tot amb el pare del nen que actualment és qui mes temps passa amb ell, ens comenta com el nen fa servir alguns PECS per demanar coses i com, a la vegada, fan servir PECS quan volen que faci alguna cosa. Sense que sigui una comunicació fluida es suficientment efectiva per realitzar les principals activitats: anar a dormir, anar a sopar, vestir-se o desvestir-se, fer feina, etc.

Comenta la sensació que te el pare de que entén molt més del que sembla, reconeix que entén ordres o comentaris parlats (encara que el nen no parla res) i que no sempre són necessaris els PECS per establir comunicació, es més un reforç a l’ordre parlada quan aquesta no te efecte.

 També es coment com mostra una gran facilitat i l’agrada molt qualsevol aparell electrònic (tablet, pc, etc).  A banda de habilitat per posar en marxa el aparell, pot escollir el programa amb el que jugar, canviar de joc, o apagar i desenvolupar un bon nivell de joc sense grans dificultats. De fet, el problema es genera a l’hora de deixar de jugar.

Es comenta que el nen a vegades es mostra agressiu, sobre tot amb el pare, els episodis es produeixen de forma sobtada i consisteixen en cops o esgarrapades cap a l’adult. El pare mostra la seva preocupació, doncs a banda del mal que pugui fer el nen, no sempre pot controlar aquestes conductes. Parlant d’aquest tema s’apunten com possibles causes les ganes de jugar  o l’avorriment, però resulta molt difícil establir una motivació de la conducta, i, en tot cas, és un tema que aixeca certa preocupació en la família, doncs el nen cada vegada és mes gran, té més força i genera por de que faci realment mal. La mestra d’educació especial del centre, que hi es present, recull la inquietud i comenta que estudiarà la forma de treballar aquestes conductes.

En tot moment es detecta bona receptivitat per part de la família que aporta tota la informació que es demana i una bona interacció amb l’escola, tant suggerint temes a treballar com per col·laborar amb els requeriments del centre.