PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA

Presentació i defensa de la memòria.

Comunicació i autisme from Carlos Villuendas


Memoria completa

CONCLUSIONS

Intentaré ser molt concís a l’hora d’establir les principals conclusions estretes fins ara del pràcticum i de la meva estada a l’escola Elisabeth. Per centrar una mica el tema dir que personalment no en tenia cap experiència amb nens amb NEE ni havia desenvolupat mai cap tasca en centres escolars amb nens.

He adquirit un bon coneixement del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), ha estat un camp que desconeixia totalment, a banda de conèixer i treballar moltes tècniques he tingut al sort d’estar amb un nen que responia perfectament als patrons d’aquest trastorn i com exemplificava cada comportament i reacció que es presentava als texts.

He vist la importància de la inclusió dels nens amb NEE, des de una doble vesant. Per un costat els permet desenvolupar el procés de socialització (en la mida de les seves capacitats) fet que resulta mes difícil en les escoles d’educació especial. Per un altre costat la riquesa per a la resta de companys que presenta la diversitat i la normalització de la mateixa. Malauradament també  fer constància que amb bones intencions i dedicació moltes vegades no és suficient, i que els centres d’educació especial són necessaris per poder potenciar al màxim les capacitats d’aquestos nens.

He constatat com la implicació de les persones es mes important que la existència de mitjans materials, com amb poc material es poden fer moltes coses i, com la saturació de mitjans no comporta majors beneficis. En tot cas, sempre la dedicació de les persones marca la diferència. He vist i he pogut comparar (malauradament) la importància de la implicació de la família en els desenvolupament dels nens i especialment en els nens amb NEE. 

No vull de deixar de mencionar com he estat testimoni de la importància que te la col·laboració i coordinació entre els diferents professionals, mes en aquest cas on els professionals estaven ubicats en diferents centres, fet que no ha estat inconvenient en mantenir una comunicació força fluïda.  

Afegir només que respecte a la construcció d’aquest diari, les entrades han estat realitzades majoritàriament el mes de desembre encara que l’activitat s’ha desenvolupat des del mes d’octubre.

AVALUACIÓ DE LA LABOR REALITZADA

L’altre punt de l’avaluació definida en la proposta metodològica era la entrevista amb altres subjectes implicats: vetlladors, família, altres professionals. Es vol valorar la meva feina  realitzada en el projecte.

El feedback que tinc és molt positiu des de dues vessants:

Per un costat tinc sensació d’agraïment per part de tots els subjectes implicats, no hem d’oblidar que qualsevol recurs personal que permeti millorar l’atenció, aprofundir en els processos educatius o col·laborar en les tasques quotidianes del centre sempre resulta benvingut.

Per un altre costat, i directament relacionat amb la meva intervenció, penso que si be no ha estat efectiu en la seva totalitat l’acció feta, si que hem obert el camí a noves eines de comunicació amb el nen (LSC – LSE) que complementen les que ja es feien servir.

La valoració global del projecte queda difuminada en l’activitat diària del centre i costa veure els resultats diferencials. A mes a mes, dir que amb nens amb TEA els resultats no són espectacularment visibles, i no es fins un cert temps que no es pot assegurar l’efectivitat del treball.

Crec que la part mes positiva de les tècniques emprades ha estat l’ús de LSC com reforç de la comunicació parlada. Aquest mètode es aplicable a l’altra nena amb retard mental sever o a qualsevol nen que presenti alteracions comunicatives. El treball fet amb pictogrames el que fa es reafirmar la conveniència de l’ús de la imatge amb un context el mes estructurat i estable possible.

La part final de l'avaluació consisteix en la memòria del Pràcticum que es presentarà properament.

AVALUACIÓ DE LA METODOLOGIA

En la proposta metodològica es definien como activitat d’avaluació la reunió amb el psicopedagog, tutora i la mestra de suport del centre per generar un espai de reflexió de la feina que s’ha dut a terme. El que es vol es consensuar els punts forts i febles tant en l’organització que s’ha seguit com en la metodologia de treball.

Analitzant els tres principals aspectes metodològics tenim que:

Horari amb pictogrames:

No ha resultat una eina molt útil per dues raons, en primer lloc per la dificultat de localitzar-ho en un lloc de obligat accés i en segon lloc per que l’activitat ordinària de l’escola no és tan rígida com mostrava l’horari.

Donat que el nen està pocs dies i es mou molt entre els diferents espais del centre (aula de suport, aula ordinària, altres aules i activitats) no sempre es pot accedir a la visualització de l’horari, i tampoc sembla una bona solució fer moltes copies per distribuir per tot el centre.

El segon inconvenient, i possiblement el de mes pes, és que el nen està poc temps en el centre i a vegades s’han de concentrar activitats que han fet els seus companys els altres dies en aquest temps, això vol dir que es desfà el concepte d’horari. Per exemple, es va fer l’activitat de la castanyada on els nens feien una manualitat adient, en el cas d’en M es va dedicar tot un matí per realitzar l’activitat igual que el seus companys.

Es comenta que pot ser una bona eina, doncs a banda de l’activitat pròpiament escolar, serveix per marcar molt be els temps d’entrada o sortida al centre, el temps de pati o el de menjador. Es proposa que una adaptació seria incloure l’horari a la seva carpeta de pictogrames (casi sempre la porta a sobre) amb dues possibles opcions:

-          Les franges d’activitats escolars siguin intercanviables amb velcro i generar els pictogrames de les possibles activitats.

-          Fer activitats molt genèriques, de forma que les franges horàries siguin del tipus: entrada al centre, fer classe, pati, fer classe, menjador, esbarjo, fer classe, sortida del centre.

Fitxes amb pictogrames:

Al contrari que l’horari si que ha estat una eina útil i interessant per tal de sistematitzar la feina a fer. L’us de les mateixes ha traspassat el seu objectiu i s’han trobat altres aplicacions. De fet es comenta la possibilitat de generar una sèrie de frases per tal de comunicar de forma ràpida determinades seqüències habituals i no haver d’anar buscant els diferent pictogrames.

Els exemples de frases podrien ser:

                Seu + a treballar a la taula.

                Treure + abric/motxilla + penjar al penjador

                Possar/Agafar + abric/motxilla

                Recollir + taula/roba/material

Cal dir que les activitats expressades en les fitxes no eren d’original creació,algunes d’elles eren activitats que es realitzaven de forma manual i d’altres adaptacions d’activitats  que es fan. Per exemple l’activitat de retallar era coneguda pel M. encara que no estava sistematitzada amb pictogrames, s’indicava amb la paraula.

Comunicació amb LSC.

La majoria de les conceptes aplicats amb LSC han estat entesos pel nen, es pensa que al combinació de paraula amb gest ha servit per reforçar la comprensió del concepte. També es valora positivament el fet de que sigui un sistema estàndard que permet l’ús en diferents àmbits.

Es troba convenient ampliar el vocabulari d’accions i conceptes en LSC, per una banda per l’avantatja que suposa el fer servir signes comuns i per l’altre banda per que es troba certa efectivitat en les accions fetes.

Com a punt feble, dir que amb aquesta comunicació no s’han augmentat les capacitats comunicatives del nen en les dues direccions (nenà adult, adultà nen), sinó que bàsicament s’ha treballat la comprensió d’alguns conceptes per part del nen al ser comunicats per l’adult.

SESSIÓ A L'AULA DE PLÀSTICA

Lloc: Aula de plàstica. És un aula preparada per aquestes activitats	Data: 5/12/2013 Duració: 45 min, de 9:30 a 10:15 h.
Situació dels adults: La professora de plàstica, la vetlladora, tutora i jo. La vetlladora i es al costat d’en M, jo jo hi soc amb ajudant a un altre nen i la professora està de peus explicant i controlant l’activitat.
Situació del nen: El nen està assegut a una taula comuna entre els seus companys.   En blau fort la vetlladora En blau fluix en M. En verd jo
Situació de la resta de nens: Tots els nens estan asseguts a la taula comuna treballant, es poden aixecar a agafar materials. Alguns treballen de peus.
Tasca a fer: Seguir, observar una activitat comuna fora de l’aula ordinària. Fer servir la comunicació amb LSC i pictogrames.
Materials: Full de suport de LSC. Pictogrames propis dels nen. Material propi de l’activitat.
Preparació de la sessió: Practica dels signes en LSC establerts. Preparació dels pictogrames adients. Es tracta de fer figures del pessebre amb plastilina, es reparteix la plastilina.
Desenvolupament de la sessió: Els nens entren dins de l’aula, es només mig grup. Es col·loquen al voltant de la taula comuna. La professora explica la tasca a fer, en M. està assegut a la cadira, al seu costat hi es la vetlladora. Jo hi soc en un altre lloc, a la vista del nen però no al seu costat. La vetlladora l’ha mostrat amb pictogrames la tasca a fer, però els ha retirat per necessitar l’espai de treball. Se l’indica amb LSC “a treballar”, el nen es posa a fer boles amb la plastilina, encara que de forma automàtica, no mostra interès i es mostra absent. La resta de nens també es posen a treballar. En M s’aixeca i ve al meu costat a jugar amb la meva ma (el meu anell), li dic amb LSC; seu, a treballar. L’he de repetir varies vegades. Al final torna al seu lloc i segueix am la plastilina. La vetlladora vol que faci un xurro, per tal de fer cames i braços de la figura. El nen no ho fa, la vetlladora li diu amb LSC ‘escolta’ i li mostra la tasca a fer, ho ha de repetir varies vegades. Amb certa actitud absent i desgana ho fa. Després d’una estona s’aixeca i agafa a una nena pel cap, (possiblement com mostra d’afecte), la vetlladora li diu am LSC “deixar anar”, cal repetir-ho un parell de vegades fins que ho fa. La vetlladora diu amb LSC “seu”, “a treballar”. Cal repetir-ho varies vegades i el nen ho fa. Tornen a treballar amb la plastilina. Després d’una estona en M es torna a aixecar i ve al meu costat, torna a buscar-me la ma i el meu anell, li deixo fer uns moments i després li dic amb LSC “seu”, “a treballar”. Ho he de repetir varies vegades, no en fa cas, ha de venir la vetlladora i el porta al seu lloc. A l’hora de sortir agafa a una altre nena pel cap, en aquest cas és la nena qui es desfà d’ell sense problemes. Hi ha canvi de grup (recordar que era una activitat amb el grup partit de l’aula ordinària), en M. torna a la classe ordinària.
Comentaris: Sorprenentment en el desenvolupament de la tasca amb els seus companys es força tranquil i relaxat, la relació amb ells es força bona. En M. te fixació per una nena i un nen en concret als que sempre abraça (a vegades fent mal), la nena sobre tot es desenvolupa molt bé amb aquestes situacions i poques vegades necessita ajuda. Per contra el nen hi mostra por i es necessari estar pendent per evitar situacions desagradables. La relació amb la resta de companys és bona, generalment no juguen amb ell de forma expressa, però si que li presten atenció i, de tant en tant, intenten que s’integri en el joc.

SESSIÓ A L'AULA DE SUPORT

Lloc: Aula de suport.	Data: 14/11/2013 Duració: 1 h, de 15:00 a 16:00 hores
Situació dels adults: La mestra d’educació especial, la vetllador i jo. També hi ha una altre vetlladora.
Situació del nen: El nen camina està majoritàriament assegut a la cadira. La situació dintre de l'aula: En blau fort la vetlladora d'en M En blau fluix en M. En taronja fort la vetlladora de L En taronja fort la L En verd jo.
Situació de la resta de nens dins de l’aula: Hi ha un altre nena, L, amb retard sever. Al llarg de l’hora entren dos nens mes.
Tasca a fer: Supervisar les accions del nen per tal de que, juntament amb la mestra d’educació especial i la vetlladora fer servir els pictogrames i amb missatges LSC dirigir les conductes.
Materials: Full de suport de LSC. Resta de materials de l’escola. Pictogrames del nen.
Preparació de la sessió: La mestra d’educació especial indica a les vetlladores que cal començar a preparar la decoració de Nadal, les hi demana que els nens retallin cartolines en forma de motius nadalencs i enganxin gomets.
Desenvolupament de la sessió: Les vetlladores preparen el material de treball a les taules. La L. camina per l’aula amb una corda a les mans (ho fa habitualment), en M. està una estona posant i traient un cd de l’equip de música, la mestra de suport li diu amb LSC ‘NO M’AGRADA’ ho deixa i ve amb mi a jugar amb les meves mans i el meu anell (ho fa habitualment). Una vegada preparat el material per part de les vetlladores es criden als nens, li dic al M amb LSC “A TREBALLAR”, “SEU”, ho he de repetir varies vegades fins que em fa cas. L’altre nena es queda aspectant dels meus gests però no en fa cap acció, ha de ser la vetlladora qui la condueix fins a la cadira. En M. té la tira de velcro amb els pictogrames davant seu. La mestra de suport no dirigeix l’activitat, ha d’anar a buscar un nen per fer altres tasques, torna amb el nen i es posen a fer la tasca que tenien prevista en una taula a banda. La vetlladora indica a ne M que ha de començar a retallar, després de uns quants intents agafa les estisores però no segueix la forma de la figura, s’acorda que els nens no poden retallar aquestes figures i ho fem entre els adults presents. Als nens se’ls hi donen estisores i tires de paper per que retallin. Aprofitem i adaptem la capçalera d’una de les fitxer per deixar clara l’ordre. Retallem unes quantes figures. En M. retalla unes quantes tires de paper, encara que l’hem de repetir moltes vegades l’ordre  RETALLAR mostrant a la vegada el pictograma. Aprofitant que el nen que estava amb la mestra de suport ha marxat, es deixa que els nens descansin una mica i s’aixequin. Torna la mestra de suport amb un altre nen i és el moment de reprendre la feina. Es tracta de que els nens enganxin gomets en les figures retallades. Aprofitem i adaptem la capçalera d’una de les fitxer per deixar clara l’ordre. Com al com al començament, costa una mica que s’asseguin, es repeteixen les accions inicials:  Se li diu al M amb LSC “A TREBALLAR”, “SEU” varies vegades fins que fa cas. La nena ha de ser conduïda novament a la cadira. Posar gomets és una tasca que els hi resulta força fàcil, per tant es desenvolupa sense excessives dificultats, sobre tot si els gomets hi son enganxats en la ma de la persona que hi es amb el nen. (La fotografia no és d’aquesta sessió, sinó d’una altre en que es van treballar les vocals amb gomets, però serveix per exemplificar el sistema de treball). A les 16:00 es dona per finalitzada la sessió, es guarda el material (amb poca o gens col·laboració dels nens), es revisa l’horari de la següent activitat a fer i marxen de l’aula.
Comentaris: L’aula de suport és un espai acondicionat i familiar per als nens, a banda dels espais de treball  hi ha una sèrie de racons on tenen diversos materials de joc i esbarjo. En aquesta aula normalment sempre hi son tots dos nens, la L. i en M., actualment són els nens que mes dificultat presenten a l’escola. Hi ha altres nens amb diverses problemàtiques però aquestos són els que tenen assignat un servei de vetllació totes les hores que hi son al centre. Les vetlladores coneixen als nens pràcticament des de que van entrar al centre a P3.

SESSIÓ SORTIDA DEL CENTRE

Lloc: Sortida del centre.	Data: 29/11/2013 Duració: 10 min., A les 17 h.
Situació dels adults: La tutora i jo. (Depenent del dia i l’hora pot estar la vetlladora, la tutora, o el psicopedagog). La mare o el pare (generalment el pare).
Situació del nen: El nen està a l’aula ordinària i ha d’anar fins a l’entrada on hi  els esperen.
Situació de la resta de nens: Tots els nens agafen els abrics i van en fila fins a la sortida.
Tasca a fer: Treure’s la bata, agafar la motxilla i l’abric, anar fins a l’entrada i acomiadar-se.
Materials: Full de suport de LSC. Pictogrames al penjador del nen amb figures d’abric i motxilla. Fotografia del nen al penjador.
Preparació de la sessió: Practica dels signes en LSC establerts.
Desenvolupament de la sessió: Quan comença el moviment de nens cap al penjadors, en M s’aixeca i anem cap al penjador. Li demano que es tregui la bata. No sap desfer els botons, tira massa fort i els trenca. L’ajudo a desfer els botons, li demano que guardi la bata a la motxilla. Ho fa. Li demano que tanqui la motxilla. Ho fa. Li demano que es posi l’abric, no ho fa i no presta atenció, amb LSC li demano que m’escolti. No em presta atenció, hi ha molt de moviment al passadís de tots els nens recollint motxilles i abrics. Amb LSC li demano que m’escolti, em presta atenció i es posa l’abric amb ajuda. Anem en fila cap a la sortida. Agafa una nena pel cap (cosa que fa que l’estiri involuntàriament dels cabells, amb LSC li dic “Deixar anar”, no ho fa. Els he de separar. Amb LSC li dic “Malament”. Anem fins a la sortida, ja hi es el pare, el saluda, m’acomiado d’ell amb LSC, em respon.
Comentaris: Encara que són tasques que té molt automatitzades no presta molta col·laboració. S’intueix la comunicació amb LSC per part del nen, sobre tot amb “l’hola” i “l’adéu” però no es gens clara i definida. Pot ser seria interessant incloure en LSC accions del tipus: treure l’abric, penjar (motxilla, abric), posat a la fila, espera.